diumenge, 25 de novembre del 2012

Conclusió. Finalitzem l'observació d'un ésser viu!


Un cop finalitzat aquest blog, podem concloure que gràcies al nostre procés d’observació i modelització em après que la planta del rave està dotada per naturalesa d’una sèrie de mecanismes que permeten que aquesta s’adapti al medi i n’extragui el necessari per a viure i desenvolupar-se.  En un dels nostres experiments vam plantejar-nos que passaria si canviàvem la condició de llum a la qual teníem exposada la planta. Gràcies a aquest experiment hem vist la capacitat dels éssers vius per adaptar-se al medi si aquest no és l’adequat, la planta creixia de forma més lenta i canviava el color de les fulles i la tija. Creiem que és clau estudiar el rave en relació amb l’ambient ja que hi ha una interacció constant i directa amb ell.

Durant tot el procés d’estudi del rave hem procurat afavorir la construcció de la competència científica. A través de la comparació amb d’altres plantes i  éssers vius, per observar les seves funcions vitals (nutrició, relació reproducció..). Hem aprés que la planta del rave actua com qualsevol altre duent a terme aquests processos però amb trets característics concrets.



Les respostes sobre aspectes del rave, i relacionats amb aquest, han sigut donades gràcies a l’experimentació i l’observació, no han vingut donades per explicacions únicament teòriques. Així s’intenta que l’infant tregui les seves pròpies conclusions a partir de l’experimentació i no que vinguin donades pels docents. També hem imaginat com els “nostres infants” apreníem a partrt d’una escolta activa i una capacitat de diàleg i comunicació. Ja no es tracta només del què ensenyem, sinó COM ho ensenyem! Hem d’ensenyar als nostres alumnes a fer-se preguntes, a debatre, a saber argumentar, a treballar en grup i a tenir iniciativa. 

Gràcies a aquest tipus d'ensenyament-aprenentatge els docents podem avaluar a l'infant al llarg de tot el procés de treball. El nostre gran objectiu és que els infants puguin desenvolupar una sèrie de competències que els hi siguin útils en altres assignatures i per desenvolupar-se al llarg de la vida. Així doncs, no només treballem continguts conceptuals sinó que també procedimentals i actitudinals. La discussió, el saber treballar amb equip, la interacció amb els altres, les ganes de saber, l'interés... són alguns dels aspectes que podem observar dels nostres infants i que mitjançant aquesta manera de treballar els serà fructífer en altres àmbits. 

Com ja hem comentat anteriorment, el nostre objectiu era treballar l'ésser viu a partir d'una espècie concreta que ens ajudés extrapolar les idees al model global d'ésser viu. Gràcies a totes les qüestions que ens hem anat plantejant hem pogut anar veient moltes de les funcions d'una planta (com s'alimenta, que necessita per viure, les seves parts...) amb el qual ens hem anat guiant a mesura que la nostra planta experimentava algun canvi.

Per finalitzar, ens agradaria fer un apunt, ja que creiem que és un treball molt aprofitós per la manera en què presentem el model d'ésser viu als nostres infants però, també veiem que les preguntes que poden anar fent els infants molt probablement no haurien estat igual que les que ens hem plantejat nosaltres al llarg del treball. De molt segur el treball hagués estat encaminat diferent segons els dubtes que els haurien anat sorgint als alumnes. Tot i així, hem pogut aproximar-nos a com treballar aquesta temàtica amb els nostres futurs alumnes. A més, ha resultat ser un projecte molt enriquidor per a nosaltres mateixos, ja que hem pogut observar el creixement i l’evolució d’un ésser viu des d’un punt de vista d’experimentació directa, fent-nos preguntes i contrastant hipòtesis. 




Els nostres raves



dissabte, 24 de novembre del 2012

Quina part de la planta ens mengem?

Com hem vist a les últimes entrades, en el cas del rave la part de la planta que ens mengem és l'arrel però no sempre és així. Després d'haver estudiat les diferents parts que pot tenir una planta els nens ja poden ser capaços d'identificar d'una hortalissa la part de la planta que és. 

Per treballar aquesta part podríem recuperar el treball plàstic que hem fet sobre les parts de la planta i tot observant-ho donar exemples d'hortalisses que ens mengem segons la part. Alguns dels exemples podrien ser els següents:

- L'arrel: pastanaga, rave...
- Llavor: pèsol, fava...
- Fulla: bledes, enciam, espinacs...
- Tija: espàrrecs, api...
- Tiges subterrànies: patata, ceba...
- Fruit: tomàquet, pebrot, carbassó...

Aquests exemples poden ajudar als infants a entendre que els vegetals no són tots iguals i que els humans hem utilitzat d'ells tot allò que ens ha servit per alimentar-nos. 

Una altra manera de fer aquesta activitat seria portar diferents hortalisses i veure les semblances que tenen per identificar quina part de la planta és. Aquesta metodologia ajudaria als infants a saber utilitzar els coneixements que ja tenen per reconèixer aquella part de la planta en concret. Per exemple, podríem portar a la classe un pebrot, un enciam y una patata acabats de collir de l’hort. En grups haurien de decidir quina part ens mengem. Quan ja tinguessin aquests c0nceptes més o menys assolits podríem fer una visita al mercat més proper a l’escola i en unes fitxes ja fetes haurien d’anotar totes les plantes classificades en: L'arrel, llavor, fulla, tija o tiges i  fruit segons la part que ens mengem.


 Els infants raonarien el per què diuen que és aquella part de la planta i no és una altra. Aquest raonament ens pot ser útil als mestres per veure els coneixements assolits durant el projecte i saben diferenciar bé les diferents parts de la planta. 




food

dijous, 22 de novembre del 2012

Quina part de la planta ens mengem?

Com hem vist a les últimes entrades, en el cas del rave la part de la planta que ens mengem és l'arrel però no sempre és així. Després d'haver estudiat les diferents parts que pot tenir una planta els nens ja poden ser capços d'identificar d'una hortalissa la part de la planta que és. 

Per treballar aquesta part podríem recuperar el treball plàstic que hem fet sobre les parts de la planta i tot observant-ho donar exemples d'hortalisses que ens mengem segons la part. Alguns dels exemples podrien ser els següents:

- L'arrel: pastanaga, rave...
- Llavor: pèsol, fava...
- Fulla: bledes, enciam, espinacs...
- Tija: espàrrecs, api...
- Tijes subterrànies: patata, ceba...
- Fruit: tomàquet, pebrot, carbassó...

Aquests exemples poden ajudar als infants a entendre que els vegetals no són tots iguals i que els humans hem utilitzat d'ells tot allò que ens ha servit per alimentar-nos. Una altra manera de fer aquesta activitat seria portar diferents hortalisses i veure les semblances que tenen per identificar quina part de la planta és. Aquesta metodologia ajudaria als infants a saber utilitzar els coneixements que ja tenen per reconèixer aquella part de la planta en concret. Els infants raonarien el per què diuen que és aquella part de la planta i no és una altra. Aquest raonament ens pot ser útil als mestres per veure els coneixements assolits durant el projecte. 



dimecres, 21 de novembre del 2012

Continuem amb l'alimentació...


En aquesta entrada continuarem en la línia de la nutrició. Ja sabem que les arrels de les plantes absorbeixen aigua i substàncies minerals dissoltes.

Per continuar amb els continguts que vam començar en la “sessió anterior” en aquesta els hi podríem preguntar als infants perquè no es recomanable realitzar el mateix cultiu en un mateix lloc del hort de manera consecutiva.

Un dels motius més importants per haver de realitzar aquesta rotació als horts és que les necessitats de les diferents plantes és diferent. Les verdures que es cultiven a l’hort tenen diferents requeriments nutritius .Algunes són més exigents, com l’espinac, l’enciam i la pastanaga, i altres menys, com els pèsols. I també  pel tipus d’arrel, més profunda o més superficial.

En aquesta sessió ens centrarem en què els infants vegin la mida de diferents arrels de diverses plantes perquè puguin veure i treure conclusions per ells mateixos de perquè les plantes necessiten una rotació de la part de la terra on estan conreades.
Per fer aquest “experiment” necessitaríem desplantar un tomàquet i una carxofa per comparar les seves arrels amb les del rave. Les arrels primeres són molt més profundes que les del rave (també hauríem de desplantar un dels raves plantats) i per això poden accedir a diferents parts del sòl. Si plantem sempre el mateix tipus de planta només aprofitem una part dels nutrients de la terra. En canvi, si anem rotant els evitem que s’esgotin uns nutrients específics. 






dilluns, 19 de novembre del 2012

Els raves mengen? I com ho creiem que ho fan?



Els raves mengen? I com ho creiem que ho fan?


La pregunta que ens em plantejat el dia d’avui és la de que si els raves a més a més de necessitar aigua i llum (com ja hem comentat anteriorment per créixer), necessiten menjar? Tenen boca? Per on mengen? Què mengen?...




Si mai no ens han donat una classe de com s’alimenten les plantes, el més lògic és pensar que s’alimenten per la terra i les arrels ja que l’única condició que necessiten per créixer i que nosaltres els proporcionem és l’aigua.
Podem pensar que amb l’aigua ja n’hi ha prou i que la planta fa com quan els humans tenim set, absorbim aigua per satisfer-nos. Malgrat això igual que els humans, no requerim única i exclusivament d’aigua per créixer ja que ingerim d’altres substàncies per poder desenvolupar-nos.

 Per començar dir que sí, òbviament la planta del rave com totes les plantes i la resta d’essers vius, necessita menjar per créixer. En fi, gran part de la seva “dieta” o dels elements dels quals és nodreix ja els em anat comentant al llarg del blog. Dos factors primordials per a la seva alimentació són la llum i la terra (sol). D’aquestes dues fonts principals és d’on n’extreu aliment, tot i que no són les úniques.

L’element encarregat de la seva alimentació són les fulles, aquestes són les encarregades d’absorbir tot allò que necessita la planta per iniciar el procés de FOTOSÍNTESI ( conegut per tots) amb el qual transformen la llum, el diòxid de carboni, l’aigua, les sals minerals… en aliment. Les arrels també juguen un procés important pel que fa a la funció d’alimentar-se, ja que filtren l’aigua, les sals minerals i les substàncies nutritives de la terra cal a l’interior de la planta. ja ens podem treure del cap la idea de que un rave pot tenir boca!

Per tant, podem concloure que el rave com ha ésser viu compleix la funció de nutrició i compta amb unes parts específicament creades per realitzar aquest procés! 

QUINES FUNCIONS REALITZEN LES DIFERENTS PARTS D’UNA PLANTA?

Desprès d’observar les diferents parts diferenciades que té la nostra planta ens plantejaríem una qüestió que els alumnes haurien de poder resoldre... Cada part de la planta realitza una funció concreta dins del cicle vital d’aquesta. Per això, hauríem de cerca i contrastar les diferents funcions de cada part del nostre rave:

L'Arrels és la part inferior de la planta, per a què serveix?
  • És el que subjecta la planta a terra
  • És per on la planta agafa l’aigua i els aliments de la terra : sals minerals.
  • Hi ha diferents tipus segons la forma




La tija és la part que va a continuació de les arrels i ocupa el tronc central quina funció fa? Transporta alguna cosa?
  • Es el que subjecta la part aèria de la planta.
  • SISTEMA CIRCULATORI: Es per on circula l’aigua i els aliments des de les arrels fins les altres parts de la planta.               
  • Pot ser molt dura com en el cas dels arbres i arbustos o més tova com en el cas de les herbes.
  • Alguns es transformen i acumulen aliments: Tubercles : PATATES,  Bulbs : CEBA



La fulla quina funció realitza, capta alguna cosa?
  • Es la part encarregada de fer la fotosíntesis i la respiració, dos funcions molt importants per la planta.
  • Tenen formes diferents.
  • Les parts de la fulla son:



La Flor per a què serveix? Quines són les seves parts?
  • És la part encarregada de la reproducció de la planta.
  • Parts de la flor:
  • Calze : Sèpals 
  • Corol·la : Pètals, estams i pistil
  • Hi ha molts tipus de flors
  • Hi ha plantes que només fan flor un cop a la vida com els cactus.



El Fruit què conté dins? D'on surt?
  • Porta la llavor d’on sortirà una nova planta.
  • Es forma a partir de la flor.
  • Té moltes reserves perquè la nova planta pugui créixer.
  • Molts es poden menjar i porten moltes vitamines i són molt nutritius per a l’organisme.












Què ha degut passar?

Després d'haver passat varies setmanes des que vam plantar les llavors, la nostra planta ja ha creixut i de ben segur que ja hi podríem trobar raves petits si les treguèssim de sota terra. En una de les observacions ens trobem que la planta té alguna cosa diferent i ens sembla molt interessant treballar-ho amb els infants. Com podem observar a la fotografia algunes de les fulles del rave estan trencades i això ens serveix per debatre que ha pogut passar. 




El nostre objectiu és que els alumnes, mitjançant l'observació, puguin arribar a una conclusió i trobar sentit al que ha pogut passar. En un principi deixaríem que els nens exposessin allò que creuen que ha pogut passar. Aquesta part és molt important per nosaltres perquè hem de tenir en compte les explicacions que dóna cadascú, sempre que tinguin un perquè. És un dels procediments que ens servirà als mestres per avaluar l'activitat. En tot cas, el mestre o la mestra sempre anirà formulant preguntes que els ajudi a pensar i a obrir la mirada. 

Si ens fixem una mica més ens adonem que la causa que hi hagi aquestes fulles trencades pot ser degut a què un altre animal se les ha menjat. Dins al test hi trobem una papaterra! És una d'aquelles situacions que ens ajuden a introduir nous conceptes, en aquest cas el terme d'ecosistema i interrelació entre els diferents individus. 

En el concepte d'ecosistema que volem introduir l'ésser viu ha d'estar integrat en unes condicions concretes i amb interacció amb els altres individus. D'aquesta manera els nens faran una mirada de complexitat i de interdepèndencia entre tots els ésser que viuen en un mateix lloc. 

dimecres, 14 de novembre del 2012

Els raves es reprodueixen? Com?

Un cop ja hem treballat la planta,  començarem a relacionar el rave amb la resta d’éssers vius. Un bon començament seria preguntar-los als infants quins requisits han de complir tots els éssers per considerar-se vius.

A partir d’un debat entre els alumnes, i on participaríem per anar treien les idees més importants ens  agradaria arribar a la conclusió que tots els ésser vius  tenen unes funcions vitals en comú: RELACIÓ, NUTRICIÓ I REPRODUCCIÓ.

En aquesta entrada parlarem de com treballem la reproducció a través de la planta. Hi ha molts tipus de reproducció. Aquí podríem parlar de la diferencia entre una reproducció asexual i sexual.

En la reproducció asexual hi intervé un sol individu. Mitjançant aquesta reproducció s’obtenen individus idèntics entre si i idèntics als progenitors. En la reproducció sexual normalment hi intervenen dos individus que formen unes cèl·lules especialitzades anomenades gàmetes. Aquestes cèl·lules s’uneixen per mitjà de la fecundació per formar l’ou o zigot a partir del qual es formarà l’individu nou. Els essers que es formen per mitjà d’aquest tipus de reproducció són diferents entre si i diferents dels seus progenitors.
Un cop els nens haguessin entès la diferencia entre els dos tipus de reproducció ens centraríem en els tipus de reproducció de les plantes.  La reproducció asexual anomenada també reproducció vegetativa és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigui de les arrels, les tiges o les fulles.
Les plantes originades seran idèntiques a les originals. Les principals formes de reproducció asexual en vegetals són:

ESTOLONS 
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment damund del sòl o subterràniament. Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus.












TUBERCLES
Els tubercles són un tros molt engruixit de tiges subterrànies modificades per tal d’acumular substàncies de reserva, generalment un glúcid com el midó.
Com a tija que és, un tubercle té gemes axil·lars en els costats i en l’extrem.















BULBS
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.







RIZOMES
Són tiges subterrànies gruixudes, de creixement horitzontal que produeixen rels adventícies. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d’una tija.
Les arrels mostren unes gemmes amb capacitat d’originar llucs i esdevenir futures tiges.



Cap amunt emeten branques i cap avall arrels. Normalment els rizomes són propis de plantes vivaces que perden les parts aèries en l’estació desfavorable.


A PARTIR DE LES ARRELS
A partir d’algunes arrels també es pot formar una planta sencera.



Després d'haver treballat el tipus de reproducció asexual de les plantes començaríem a preguntar-nos a quin tipus de reproducció asexual pertany el rave... 


dimarts, 13 de novembre del 2012

La llum: un dels factors més importants

En una de les primeres entrades, quant estavem plantant les llavors, vam decidir fer un experiment en paral·lel de la plantació del rave. Aquest experiment consisteix en determinar diferents variables a les plantes, és a dir, en una de les que vam plantar donar-li una variant diferent. En aquest cas vam decidir fixar-nos en el creixement segons la llum. Així doncs hem anat observant el creixement del rave a un lloc amb llum i l'altre en un lloc on només incideix la llum durant tres hores al dia. 

A les següents imatges podem observar com la planta amb menys llum té un color més groguenc i la seva tija i les fulles són més llargues i primes. Aquest fet es dóna perquè la planta va creixent de cara la llum i es fa cada vegada més prima. Totes les plantes necessiten la llum del Sol per realitzar la fotosíntesi, per tant, aquelles que no tenen llum no creixen igual que les que en tenen. 

Planta amb llum

 Planta amb poca llum

En aquestes dues fotografies es pot observar com les fulles són més petites i de diferent color que les de la planta amb llum. A més, com ja hem comentat anteriorment s'han inclinat per tal de buscar la llum. 

Aquest expermient ens ajudarà a explicar als nostres alumnes que per tal que un ésser viu pugui realitzar les seves funcions vitals necessita d'un entorn i d'uns elements que sense aquests no podria viure. Per tant, estarem treballant l'ésser viu des d'una visió global i que s'interrelaciona amb el medi en què es troba. Mai podem descontextualitzar l'ésser viu del seu medi, ja que hi ha moltes condicions que afecten en el seu procés de creixement i de vida. Els nostres infants han de comprendre que un ésser viu no és una estructura estàtica sinó que va canviant a mesura que passa el temps.





dilluns, 5 de novembre del 2012

Quines parts de la planta podem observar?

Com que la nostra planta ja està creixent, moltes de les seves parts ja es poden observar. Els infants representarien les diverses parts amb un dibuix per tal d'organitzar millor les seves idees. De molt segur que la majoria d'ells només representarien aquelles parts que poden observar i es deixarien aquelles que no veuen com l'arrel o les tiges subterrànies. Per tal d'evitar-ho, hem de crear un espai per reflexionar i que els nens tinguin una mirada més enllà del que veuen. Podem plantejar-los preguntes que els facin pensar sobre allò que no veuen: com creieu que es subjecta la planta al terra? Quines parts poden haver baix terra? Quines són les seves funcions?



Quan tinguem tota l'estructura de la planta construida podem ensenyar als alumnes alguna imatge que els hi faciliti fer-se una millor idea. L'objectiu és que els infants puguin identificar totes les parts de les plantes i les funcions que tenen cada una d'elles pel seu funcionament i creixement.